FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Refusar l'obediència a una autoritat legítima. La ciutat es va rebel·lar contra el seu rei. L'adolescent es rebel·la i crida quan ningú no el sent. Rebel·lar-se contra una injustícia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cerimònia en què hom és admès a besar la mà del rei i d'altres persones reials. fer besamans a algú Saludar-lo acostant la seva mà als llavis fent acció de voler-la besar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vareta simbòlica de l'autoritat reial o imperial. El rei amb el ceptre a la mà. Autoritat sobirana. Vingué a prendre possessió del ceptre d'Espanya. Preeminència . El ceptre de l'eloqüència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tracta un assumpte en controvèrsia a fi d'arribar a una conclusió, a un acord, etc. A les corts catalanes, encarregat d'arribar a un acord entre el rei i els braços. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre la vergonya de fer alguna cosa, atrevir-se a fer-la. Quan es desvergonyí, l'escometé resolta. desvergonyir-se amb algú Mancar-li al respecte, perdre-li la por. Després de la victòria es desvergonyiren amb el rei. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Governador d'una contrada o província en nom i amb autoritat del rei. El virrei de l'Índia anglesa. Muller del virrei. Lloctinent general de cada un dels regnes de la Corona d'Aragó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antigament, acció d'ajudar o de prestar socors, contribució o subsidi al rei o al senyor jurisdiccional per tal de subvenir a les seves necessitats particulars; l'efecte. Ènema. Donar una ajuda. Prendre una ajuda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El sobirà, deslligar del vincle de vassallatge (un vassall seu) tot proscrivint-lo del regne. Un vassall, deslligar-se del vincle de vassallatge amb el sobirà. Un cavaller mai no s'ha de desnaturar del seu rei. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret que empara la fabricació de moneda. Impost periòdic medieval establert per tal d'evitar que el rei fes ús de la seva regalia fent encunyar moneda rebaixada de llei però mantenint-ne el valor nominal. [...]
